Una de les novetats del nou currículum d’Educació Bàsica, que inclou primària i secundària, són els sis vectors de caràcter transversal que, a partir d’ara, “s’han de tenir presents i han d’articular totes i cadascuna de les decisions relatives al desplegament del currículum”.
Un d’ells posa especial atenció al “benestar emocional d’infants i joves, que inclou tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu” (xtec.cat).
Fa uns anys que em dedico a la formació de docents i que faig tallers d’educació emocional a escoles i instituts, i he pogut comprovar que el benestar dels infants i dels adolescents ocupa i preocupa a mestres i professorat i que, qui més qui menys fa el que sap i el que pot per tenir-ne cura. Trobo una molt bona notícia que es reconegui la seva importància convertint-lo en un d’aquests vectors; per un costat, perquè dona visibilitat i respon a una necessitat bàsica de les persones i per l’altre, perquè farà que s’hi dediquin més recursos (que fa falta).
Ara bé, perquè això tingui sentit i perquè funcioni de veritat, és imprescindible que el vector es desplegui més enllà de l’alumnat i que tingui present, també, el benestar de l’equip docent, del personal no docent i també, de les famílies. Vaja… que ha de tenir present el benestar de tota la comunitat educativa.
Per tirar endavant aquest vector necessitem que les persones adultes també s’impliquin en el desenvolupament de les seves competències emocionals, cal que el sistema tingui cura de la seva salut i del seu benestar emocional, i que faciliti atenció i acompanyament a tothom qui ho necessiti. Fan falta comunitats educatives que normalitzin el bon tracte, que gaudeixin de relacions empàtiques i respectuoses, i que posin les cures i les persones al centre. Per aconseguir-ho, és important que revisem alguns aspectes que ens travessen de forma estructural i cultural, que converteixen aquest vector en tot un repte, començant pels privilegis i la idea d’èxit, vinculada normalment al poder, la normalització de la violència, els estereotips i prejudicis de tota mena…
Normalitzar les cures i donar-los el valor que tenen, és clau per al benestar de tota una comunitat.
Podríem començar per reflexionar sobre el concepte de benestar i què representa per a cadascú. El benestar emocional és una experiència molt íntima i personal, caldrà que explorem un món sencer de necessitats, de valors i d’emocions. Posar atenció en el desenvolupament de l’autoestima, la consciència i la regulació emocionals, de l’empatia i les habilitats socials…
Segur que tothom hi guanyarà en salut i en qualitat de vida, ara bé, tinguem present que es tracta d’un trajecte de llarg recorregut i que alguns dels fruits els recollirem passat un temps. Caldran dosis de confiança i l’esperança que cap altre canvi de lleis l’estronqui!
