Fa poc vaig llegir que algú recomanava no prendre decisions quan s’estava enamorada o enamorat… i no hi estic del tot d’acord. És inevitable i segons com, imprescindible, prendre’n quan l’amor truca a la nostra porta. Només cal saber-nos regular.

Una de les preguntes recurrents que em fan a les xerrades i a les formacions és si cal regular emocions com l’alegria, la calma o l’amor, que ens aporten benestar… igual que fem amb la por, l’angoixa, la frustració o la ira, que ens en resten.

Heu pres, alguna vegada, decisions equivocades o precipitades sota els efectes de l’enamorament? Heu perdut el control de la situació per una eufòria desenfrenada en celebrar una bona notícia? Us heu deixat endur per la confiança cega i n’heu pagat les conseqüències?, o us heu ficat en un embolic amb la seguretat que ho teníeu tot ben lligat? Us ha passat? Aleshores estareu d’acord amb mi, que sí, que totes aquestes emocions també s’han de regular!

El propòsit de la regulació emocional és ajustar la intensitat de l’emoció i la seva expressió per tal de donar la resposta més adequada a l’estímul o a l’esdeveniment que l’ha provocada, com explico a l’anterior entrada al bloc, i això, val per a qualsevol emoció, sigui positiva (de les que ens aporten benestar) o negativa (que ens en resten), totes elles necessàries, recorda: ni bones ni dolentes.

Qui més qui menys, disposem d’estratègies i de mecanismes que funcionen pràcticament de forma inconscient, i ens permeten regular la majoria d’emocions que sentim al llarg del dia sense ni adonar-nos-en. Només, en moments de més intensitat o si ens enxampa per sorpresa, l’emoció se’n pot anar de mare i la nostra resposta pot ser desmesurada o inadequada. És aleshores quan sentim que ens manquen recursos per regular-la i, per tant, també la necessitat d’aprendre’n. És clar que és més fàcil amb unes emocions que amb unes altres, i les conseqüències de no fer-ho, són també, molt diferents.

A vegades ens podem confondre amb l’objectiu, pensant que es tracta de fer desaparèixer o de minimitzar una emoció i així, recuperar el benestar. Aleshores, quin sentit tindria regular les emocions positives? si el que vol tothom és sentir-se bé! Doncs perquè només, donar una resposta ajustada ens facilita el benestar que tots i totes busquem, i la regulació n’és la clau.

Per tant, si resulta que tens la sort d’estar enamorat o enamorada, gaudeix-ne tot el que vulguis i quan calgui, regula… Com? Bé, aquest és tot un altre tema, oi? 😉