Així com la biodiversitat és imprescindible per l’equilibri dels ecosistemes del planeta, l’emodiversitat ho és per a la salut física i mental de les persones.
L’emodiversitat és la capacitat de sentir i anomenar un ampli ventall d’emocions diverses entre si, tant les que ens aporten benestar (o positives), com les que ens en resten (negatives). Se’n va començar a parlar l’any 2014 a partir d’un estudi massiu en el que es van enquestar a més de 37.000 persones, i que es va publicar a la revista Journal of Experimental Psychology. Per un costat, es demostrava que, com més emocions es combinaven amb la tristesa, tant si es tractaven de positives com l’alegria, l’esperança, l’agraïment…, com de negatives com l’ansietat, la por, el sentiment de culpa… entre altres, el risc de desenvolupar una depressió disminuïa. I per l’altre, que les persones amb una rica emodiversitat en el seu dia a dia eren més saludables i utilitzaven fins a un 25% menys, els serveis mèdics. Els resultats eren els mateixos independentment de si eren positives o negatives i de la seva proporció en el total. Després d’aquest, se n’han fet d’altres amb conclusions semblants.
Així doncs, el secret està en la diversitat i no en la capacitat de generar emocions positives, i de mantenir-nos-hi endollats tot el dia. Tant si ens fa sentir bé com si no, cada emoció té la seva funció i, per tant, totes són necessàries. Això sí, cal conèixer-les i aprendre a regular-les adequadament.
L’amplitud de l’emodiversitat té molt a veure amb la riquesa del vocabulari emocional que fem servir. Com més emocions siguem capaços i capaces d’anomenar, millor. Això ens permetrà identificar-les i diferenciar-les entre si, i també, compartir-les amb les altres persones.
En el Programa Empâtik es té molt present, tant en les activitats com en la creació de materials com les Cartes d’entrenament, enfocades principalment a reforçar i ampliar el vocabulari emocional i aprofundir en el coneixement de les emocions i dels sentiments.
Un altre aspecte clau per a un saludable desplegament de l’emodiversitat, és la validació de totes i cadascuna de les emocions que experimentem, tenint clar que no es tracta d’evitar ni de fer-ne desaparèixer algunes ni de potenciar i evocar-ne d’altres, sinó d’acollir-les totes i regular-les per tal puguin desenvolupar la seva funció.
Et proposo una petita dinàmica per a observar i reforçar la teva emodiversitat:
- Escull un moment o context concret del teu dia a dia o que recordis especialment. No té per què ser un “bon moment”, també es pot tractar del moment present.
- Dedica uns minuts per connectar-hi emocionalment i pren consciència de totes les emocions que experimentes o vas experimentar.
- Fes-ne un llistat. Si vols, pots repartir-les en tres columnes: emocions positives, negatives i ambigües (que ni aporten ni resten benestar). Recorda que l’emodiversitat no depèn de l’equilibri entre les diferents columnes sinó del fet que hi hagi diversitat encara que totes, o la gran majoria, recaiguin en una de sola categoria.
- Amb l’objectiu de validar-les, procura identificar què les va provocar i quina funció tenen o tenien (per exemple, la ira té la funció d’aturar una situació que ens incomoda o que ens fereix, la tristesa, de donar-nos un espai d’introspecció per adaptar-nos a la pèrdua, l’alegria de celebrar un esdeveniment positiu per a nosaltres…).
- I, finalment, com són o van ser expressades i regulades, i si ens hagués convingut fer-ho d’una forma diferent per millorar la resposta.
Pots repetir la dinàmica sempre que vulguis, fins i tot, sense necessitat de fer-la per escrit… i si vols compartir amb mi què ha suposat per a tu l’experiència, no dubtis en escriure’m.